dijous, 18 de juliol de 2013

TINC MAL D’ESQUENA

El mal d’esquena és una de les dolències més comunes de la societat actual. Els hàbits de vida sedentaris fan que cada vegada sigui més el nombre gent afectada per aquest dolor. Les dades ho demostren. El 80%  de la població ha tingut o tindrà, al llarg de la seva vida,  mal d’esquena com a mínim una vegada.
Les causes del mal d’esquena son molt diverses. Sempre que el mal no sigui degut a una caiguda, un moviment brusc o un cop,  el dolor generalment és causat  per :
 
- Mals hàbits posturals durant  llargues estones i/o de forma repetitiva.
- Una alteració muscular o lligamentosa.
- Desordre en la biomecáinca de l’aparell locomotor o desequilibris en l'anatomia de l'esquena.


No cal perdre de vista, però que la vida sedentària i la poca pràctica d’exercici físic també son causa de la debilitació dels músculs estabilitzadors de l’esquena.
Quan es manifesten els símptomes de mal d’esquena és important tractar-ho de manera adequada amb un fisioterapeuta, per tal d’evitar que la dolència vagi a més i pugui convertir-se en dolor agut que pugui limitar la vida quotidiana.
Per millorar el mal d’esquena, o prevenir-lo, cal realitzar exercici físic de forma constant i canviar alguns hàbits posturals del dia a dia com ara:
 
- Evitar aixecar pes excessiu i si es fa, cal tenir els genolls flexionats i l’esquena recta evitant carregar la zona lumbar. A l’hora d’aixecar-se, les cames s’estiren poc a poca sense fer força amb l’esquena. Ajupir-se i aixecar-se és una acció que es fa diàriament (netejar, fer llits, recollir de terra alguna cosa,...) i per tan és important procurar fer-la de forma correcta. 

- Bona postura al treball. Per una banda les feines que requereixen un esforç físic o bé moviments repetitius i mecànics; i per altra les feines en oficines on la gent seu de forma poc adequada, provoquen que l’origen de les dolències de molta gent sorgeixi en el lloc de feina i sigui una de les causes més comunes del mal d’esquena.  

- Al volant del cotxe, cal seure ben dret, amb l’esquena recta, i les dues mans al volant. Cal ajustar el seient perquè les cames no hagin d’estirar-se per arribar als pedals.

- Postures correctes en el dia a dia. Asseguts cal centrar la força a la zona lumbar i redreçar la columna. De peu dret o caminant cal, també, mantenir l’esquena recta i no corbar-la.

- Fer exercici físic. Un tipus d’exercici que ajudi a tonificar els músculs estabilitzadors de l’esquena i que eviti males postures és la millor prevenció per evitar el dolor.

- Control del pes, ja que un excés de pes augmenta la càrrega sobre els discos intervertebrals i obliga a la musculatura de l’esquena a fer un sobreesforç per moure el cos i mantenir-lo en una postura correcta.

- Dorm bé i a gust sobre un bon matelàs i vigilant la postura. Per a l’esquena és preferible dormir de costat utilitzant un coixí entre les cames a l’alçada dels genolls i amb les cames flexionades per no força l’esquena. També es pot  dormir panxa enlaire ja que aquesta es relaxa, o bocaterrosa, encara que sense coixí al cap per no forçar l’esquena.

Així doncs, si bé el mal d’esquena pot tenir una causa no controlable, en la majoria de casos els factors son evitables i està en les nostres mans canviar petits hàbits per revertir el dolor i fins i tot allunyar-lo de la nostra vida.


dimarts, 2 de juliol de 2013

ESQUINÇ DE TURMELL, UNA LESIÓ MOLT FREQÜENT


QUÈ ÉS UN ESQUINÇ AL TURMELL?
Podríem dir que és, potser,  una de les lesions més freqüents tan en l’activitat de la vida diària, com laboral i esportives. Cada dia hi ha un esquinç per cada 10.000 persones.

LA LESIÓ ES PRODUEIX...
al caure el pes del cos sobre un turmell, o un moviment forçat en flexió plantar o inversió. En aquest moment hi ha un esquinçament dels lligaments que suporten els ossos del turmell.

EL SÍMPOTMES ...
d’un esquinç al turmell son principalment: dolor de l’articulació, inflamació de la zona afectada, hematoma i calor localitzada a la zona de l’esquinçament.

SEGONS LA GRAVETAT DE LA LESIÓ...
els esquinços es classifiquen en
- Grau I, quan es produeix un estirament o distensió dels lligaments.
- Grau II, quan hi ha ruptura parcial dels lligaments.
- Grau III, quan ens trobem amb la ruptura completa dels lligaments.

COM TRACTAR UN ESQUINÇ DE TURMELL
Quan un es troba amb un esquinç de trumell, la mobilització primerenca i el tractament funcional són fonamentals per reincorporar-se a l’activitat quotidiana amb total normalitat el més aviat possible. El tractament inicial, durant les primeres 24-48h, es basa en el concepte RICE.
- R- Repòs relatiu: Amb el recolzament parcial de l’extremitat afectada
- I - Ice (gel): Varis cops al dia uns 15 minuts cada vegada.
- C - Compressió: Amb un embenat funcional o també Kinesiotaping
- E -  Elevació de l’extremitat afectada.


Passades aquestes 24-48h ja podem començar a fer sessions de fisioteràpia que es basen en:
- Indiba activ que es combina la tècnica d’hipertèrmia amb un massatge, mobilització, treball excèntric i drenatge, ajudant així a reduir considerablement el dolor i la inflamació.
- Recol·locació articular si és necessari (Astràgal, cuboides, escafoides...).
- Embenat funcional o kinesiotaping.
- Pauta d’exercicis de mobilització, potenciació i propiocepció per realitzar a casa.

Generalment es realitzen de 2 a 4 sessions depenent de la gravetat de la lesió i posteriorment el pacient va seguint la pauta d’exercicis domiciliaris.

LA CLAU PER UNA BONA RECUPERACIÓ
Per sort cada dia hi ha més pacients que prenen consciència la importància que té una bona recuperació d'aquest tipus de lesions,  així evitar que quedin seqüeles que es poden arrossegar durant anys.

La clau en la recuperació del turmell en un esquinç és sobre tot afavorir la mobiltzació i tractament funcional des del primer dia i evitar, en tot moment, la immobilització del peu durant els primers dies de la lesió.

diumenge, 12 de maig de 2013

L'altra Ultra Trail



Tot i que han passat uns quants dies, tenia ganes d'explicar-vos la meva experiència a la 1a edició de la Ultra Trail d'Aguilar de Segarra, organitzada pels amics d'Anbasso. Els que em coneixeu, sabeu que m'agrada l'esport, i que amb els anys he anat vinculant aquesta afició a la meva feina de Fisioterapeuta, especialitzant-me cada vegada més enfisioterapia esportiva.

Son les onze del matí i arribem a Callús per muntar les camilles, preparar els rulls de paper i les neveres amb el gel pels massatges de recuperació, que tan bé van després de córrer més de quaranta kilòmetres! A partir de dos quarts d’una comencen a arribar els primers corredors i comencem a fer els primers massatges. Tots ells porten des de les vuit del matí corrent, per camins, corriols, pujades, baixades, desnivells pronunciats que matxaquen les cames fins i tot als més preparats físicament. Mentre fem massatges als que ja han acabat la cursa curta, veig passar als valents que s'han atrevit a fet la Ultra Trail de 76 quilòmetres, i alguns d'ells al veure'ns ens diuen "ei! Quan acabi jo en vull un!!". M'alegra sentir-ho, i m'anima a seguir recuperant els corredors. 

Gairebé a les quatre, pleguem trastos i marxem cap a Aguilar de Segarra. Un cop allà, despleguem de nou el campament i comencem a atendre als primers corredors que van arribant. Anem parlant amb ells, que ens expliquen que estan exhaustes però contents i, em fa certa gràcia veure com agraeixen que els hi posem les bosses de gel damunt alsquadriceps i als bessons... 

Les hores passen ràpid, sense parar de fer massatges, de parlar amb gent, de viure el bon ambient que desprèn aquesta Ultra Trail d'Aguilar. S'ha fet de nit,i tan si s'ha fet de nit! Son les dotze i comencem a recollir. Fins ara el ritme i l'adrenalina m'han fet creure jo era un espectador més d'aquesta cursa, però quan arribo a casa caic rendida. Molt satisfeta però morta.... I és que dissabte, jo vaig fer l'Altra Ultra Trail. Ha valgut la pena!!!

dimarts, 19 de març de 2013

RECUPERA’T BÉ DESPRÉS DE LA MARATÓ DE BARCELONA

RECUPERA’T BÉ DESPRÉS DE LA MARATÓ DE BARCELONA

En general els corredors que es preparen per una marató com la de Barcelona treballen amb un pla d'entrenament durant 3 o 4 mesos abans. En canvi, no sempre dediquen la mateixa atenció a la fase post-marató, tot i que és igual d'important o més que la primera fase.

Un cop hagueu creuat la meta i assolit el repte de fer la Marató, no podeu perdre ni un minut a cuidar el cos per disminuir els efectes d'aquesta dura prova i ajudar a recuperar-lo i tornar a la normalitat el més ràpid possible.

En un repte tan important com el de córrer a la Marató de Barcelona vull aportar-vos el meu granet de sorra per ajudar-vos en la recuperació després del gran esforç i desgast que haureu fet. Aquí us deixo algunes recomanacions que espero que us seran útils.

TORNADA A LA CALMA
- No pareu de manera brusca. Feu un refredament actiu, trotant o caminant durant uns minuts.
- Canvieu-vos de roba de seguida que pugueu per no agafar fred. Després d'un esforç baixen les defenses i és fàcil agafar refredats.
- Realitzeu estiraments suaus de tot el cos, incidint en aquells músculs que noteu més castigats.
- Si teniu oportunitat, feu un criomassatge (agafar una bossa amb gel picat i fer massatge a les cames), dutxa d'aigua freda o omplir la banyera amb aigua freda amb glassons i estar-hi uns 5 minuts, ja que ajuden a baixar de forma ràpida les inflamacions musculars.

HIDRATACIÓ
- Continueu bevent petits glops de begudes isotòniques durant tota la tarda. Una de les prioritats després de la Marató és recuperar el líquid i minerals perduts durant l’esforç.

NUTRICIÓ
- Consumiu hidrats de carboni d'absorció ràpida (com fruita i fruits secs) abans de 30 o 60 minuts després de la cursa. Durant els 42 km que heu estat corrent el vostre cos ha sofert un buidament de les reserves de glucogen, principal font d'energia, i els primers 30-60 minuts post-cursa són fonamentals per recuperar aquestes reserves.
- Mantingueu una dieta alcalinitzant (menjant verdures, hortalitzes, patates i disminuint el consum d'alcohol, làctics i carns) durant les setmanes posteriors de la cursa. Cal tenir en compte que un esforç com el de la Marató de Barcelona, pot comportar el risc que el cos faci una acidificació de la sang afavorint les lesions musculars i tendinoses. Per això és molt important re-establir el pH òptim amb una dieta sana i equilibrada durant les setmanes posteriors a la cursa.

REPÒS
- No sortiu a córrer durant la primera setmana. Cal donar temps a la musculatura perquè es vagi recuperant del sobresforç. Si voleu podeu sortir a caminar o nedar amb entrenaments suaus.
- Feu banys d’aigua tèbia, spa o sauna durant els dies posteriors a la Marató. És molt recomanable per normalitzar el to muscular.
- Feu estiraments passius diaris d’aquells músculs que sentiu més carregats.
- Feu-vos un massatge de descàrrega o combinat amb hipertèrmia que us ajudarà a recuperar el teixit muscular i disminuir el procés inflamatori.


diumenge, 10 de març de 2013

Lesions esportives / Fisioteràpia de l’esport

Lesions esportives / Fisioteràpia de l’esport
Contractures, Sobrecàrregues, ruptures fibril·lars, atròfies musculars, esquinzos, lesions lligamentoses, tendinopaties (rotuliana, aquíl·lia, epicondilitis, manegot dels rotadors, supraspinós..), pubàlgies,osteopatia de pubis, fascitis plantar, bursitis, capsulitis, massatge esportiu i de descàrrega, tècniques de propiocepció i potenciació muscular, estiraments musculars,  embenats funcionals i kinesiotaping, periostitis, recuperació post-esforç.

dimecres, 27 de febrer de 2013

Benvinguts/des estem en construcció

Centre Mònica Blasi de fisioterapia de Manresa
Fisoterapeuta Mónica Blasi, atenció personalitzada. perdoneu les molesties, però estem en construcció